> 

‘Qui son aquest grup de noies o nois tancats rere un vidre? Què volen dir-me?’

Segurament es la història d’alguna persona, que com tu i com jo viu la vida a un ritme frenètic de botiga en botiga. El que sabem del cert és que faci el temps que faci, mai descansen.

Temporada rere temporada ens mostren situacions de la seva vida; Nadal, San Valentí, l’arribada de la primavera... fins que algú decideix que ja no compleixen el perfil, ni tan sols amb un canvi dràstic d’imatge.

És a les hores que coneixem a uns nous personatges i ens oblidem dels anteriors com si res.

Nosaltres els aparadoristes els tractem des del principi amb cura, els vestim i desvestim com tu pots fer amb els teus fills, i creem aquestes històries de carrer per a que algú com tu es pari per un segon i s’imagini que ets un/a d’ells/es.

Evidentment, cada persona és diferent i cada una de nosaltres s’agafa d’una manera o altre aquestes històries de carrer, el que es segur, és que sempre et transmetran alguna cosa.

Però no tot es un conte amb final feliç. Aquestes ‘històries de carrer’ tenen un propòsit comercial amb una empresa, gran o petita, que empeny des del darrere per a obtenir els seus beneficis.

Aquest potser és el gran tràngol de l’aparadorista. Hem d’aconseguir els resultats esperats pel comerç o l’empresa per la qual treballem i que aquesta obtingui els beneficis desitjats, i a l’hora que els vianants no es sentin ofesos per la manera de fer-ho.

Ara bé, a l’escola tan els meus companys com jo, veiem l’aparadorisme més com un art que no pas com una manera subtil de vendre, tot i que com ja he dit, sigui la seva principal finalitat.

Estudiem la marca, el mercat, el client i sabem que hem de fer que la botiga tingui un elevat nombre de visitants per a obtenir les vendes que s’han proposat, però ho fem amb encant i amb tota la delicadesa del món en la majoria dels casos. Sempre el que sigui millor per ambdues bandes.

‘On sou?’

Gairebé sempre que parlem d’aparadorisme i visual marxandatge anem a parar al món de la moda, i en realitat, existeixen comerços que no necessiten maniquins per a mostrar el seu producte, és el cas de les farmàcies, les sabateries i les perfumeries, entre d’altres.

En aquest cas l’aparadorista ha de muntar una història amb el producte i utilitzar certa decoració que funciona com a suport per a cridar la teva atenció.

Sovint hem de saber què representa el producte i els valors de la marca. Som una espècie de petits investigadors, investigadors de tot: tendències, materials, tècniques de muntatge... Estem oberts a qualsevol informació del món exterior, i fins i tot, podem trobar la inspiració en una sola de sabata.

Ja hi som. I ara què?

Un cop a dins del punt de venda, es molta la informació que t’arriba a través dels sentits.

Una olor que et recorda a alguna cosa i no saps a què, et porta de la mà cap a endins.
Mentrestant una música infernal a un volum exagerat et fa anar de bòlid, o potser és una música suau que et xiuxiueja a l’oïda i et fa sentir relaxat, com a casa teva.
Un espai que pot ser obert i en el que aprecies gran diversitat de colors, de textures,... Un espai càlid, confortable.
O potser no et veus ni la punta dels peus i fan que recorris el comerç tot buscant els punts de llum per veure el seu producte.

Aquesta es la feina dels visuals marxandatges, més o menys ben feta.
Volem que tinguis una experiència màgica i que, encara que no sigui una compra expressa, tornis a visitar-nos. D’això en diem fidelitzar clients.
El producte ha d’estar en perfectes condicions i en el lloc indicat siguis l’empresa que siguis i tinguis els preus que tinguis, no hi ha excusa.

En l’actualitat son molts els punts de venda que tenen un buit en aquest sector i els dependents ja no son el que eren, la majoria treballen perquè necessiten els diners i no perquè els agrada el tracte amb clients. Evidentment hi ha excepcions.

D’altra banda, borrons del far west americà a mig matí, caixes amb productes nous pel mig, productes apilats de qualsevol manera, productes recent col·locats amb enganxades o sense algun botó,... son algunes de les coses que un visual ha de controlar i que la empresa pel bé de la seva imatge hauria de posar-hi remei.

Pel contrari, hi ha molta nova tecnologia aplicada en el punt de venda que ens ajuda a la creació de nous ambients, i podem trobar col·locacions d’allò més divertit o originals que et distreguin per un moment del ritme exhaustiu de la ciutat.

Quedes convidat al plaer que suposa l’acte de comprar.